18N: La nostra elecció, l’acció. CONCENTRACCIÓ


Carta d’Andrea:

El pensamiento vuela tal vez muchísimo mas rápido que las mismas palabras al ser escritas. La misma idea de la humanidad ronda por la cabeza y en base a lo que vivo: pienso…acaso es menos el ser humano que un animal, para no pelear a muerte lo que por derecho de vida le esta permitido ?..si lo veo desde ese punto empiezo a creer que un gran gigante esta por levantarse, hemos de darnos cuenta que el capitalismo del que estamos siendo víctimas ha de acabarse, que al igual que todo ser vivo que crece en esta tierra,tengo derecho a tener dignamente un techo en el cual refugiarme, derecho a un salario mas digno para mantenerme y mantener a quienes son la razón de mi lucha…no digo que el mundo llegue a ser perfecto, digo tan solo que puede ser diferente.
Acaso ahora ya he perdido también el derecho de vivir ?..por que resulta que ahora deciden si hay suficientes camas en donde poder descansar de una enfermedad ya iniciada o el derecho a aprender sin que el dinero dictamine la cantidad de tiempo o de espacio para hacerlo… el mundo es un gigante enfermo, enfermo por que solo algunos nos hemos preocupado por el y el solo grita a voz silenciosa: levántate y lúchame por que no me duele la maldad de los malos, me duele la indiferencia de los buenos!!

No puedo vivir como quiero, solo vivo como puedo.
Crida des de l’edfici15o

15 M / Edifici15o La Nostra elecció: l’Acció.
Mai més soles.
Avui 10 de novembre del 2011, aquí, al barri del Gornal de l’Hospitalet, volem recordar a M.P. i a la seva gent. Estem aquí per afirmar col·lectivament, un any després, que el seu suïcidi, el seu últim gest, aquell que concerneix i compromet el més fonamental que compartim, la nostra vida concreta, no serà en va i no el deixarem caure en l’oblit. En M.P. es va quedar sense feina, va ser desnonat i estava a punt de ser desallotjat per Adigsa; finalment va ser ignorat pels serveis socials. A l’edifici 15-O en som molts i moltes amb casos similars. Ara gràcies a les pràctiques de suport mutu que el moviment està generalitzant als barris ens hem trobat i hem passat a l’acció. Ara tenim un espai i som moltes per defensar-lo. Hem trobat una eina de lluita i avui i des d’aquí cridem a estendre-la!

Cridem a totes i tots aquells en una situació difícil, als que volen resistir junts i als que s’organitzen, a prendre edificis abandonats per omplir-los de vida comuna. L’acció de prendre l’edifici 15-O amb el Moviment ha posat a la nostra disposició una eina de lluita efectiva per fer front a la situació present. Cridem a persones amb fills vivint en espais inhabitables, a aturades i aturats, a joves i a jubilats, a famílies desnonades i ara disperses en cases d’amics i familiars, cridem a les asemblees de barri i a les xarxes de suport mutu, cridem a qualsevol dels grups i associacions que porten molt de temps organitzant-se als territoris, cridem a qualsevol a passar a l’acció. Hi ha milers de pisos buits i milers de persones en situacions impossibles. L’acció és irreversible. Només l’acció modifica la duresa de la realitat.

Nosaltres ja vam escollir actuar plegades, en cada territori i en cada conflicte, per mai més estar soles davant d’un poder que parla molt, promet falsament i amenaça sense parar, però no escolta. Perquè sabem que guanyi qui guanyi el 20N nosaltres perdem sempre, hem decidit passar per sobre de les eleccions i escollir actuar. Tenim un món per prendre.

Nosaltres som el 99%, nosaltres som qualsevol. Durant molt de temps hem patit cadascun a casa seva problemes que compartim: l’accés a l’habitatge, la dificultat d’arribar a final de mes, la manca de mitjans, l’entorn hostil a la feina i al carrer. Durant massa temps hem estat a la defensiva davant l’atac de l’estat capitalista contra les nostres vides.

Això ha produït un efecte terrible sobre les maneres amb què habitem tant el barri com l’activitat que ens sosté. Desconfiança i por davant els altres. Aïllament i amb aquest un sentiment de fragilitat i d’impotència que ens arribà a convèncer de l’inevitable fatalitat del món tal com és. Aquest estat d’esperit va deixar camp lliure a la corrupció que domina el planeta capitalista: el diner per davant de tot i de tothom; primar l’aparença espectacular de triomfs vergonyosos contra la riquesa de la vida comuna i la solidaritat pràctica; la destrucció de la resistència organitzada als barris i a la feina; la follia col·lectiva de la bombolla immobiliària i borsària -lloada des dels púlpits de la premsa com l’última ocurrència infal·lible per fer-nos sortir de la misèria. Llàstima que els “gurús” eren els mateixos banquers que ens escanyaven, que després esdevenien ministres d’economia perquè tot quedés en el mateix joc obscè de l’1%.

Ara hem despertat.

Amb el moviment 15M estem entenent allò que deia un savi del Renaixement: “La Fortuna no canviarà si no canvia l’Ordre.”

Nosaltres estem aprenent. Hem redifinit el territori, organitzant-nos a través d’assemblees de barris, pobles i ciutats. Estem redescobrint la solidaritat pràctica, aturant els desnonaments i desallotjaments de les nostres veïnes i veïns. Hem desterrat la submissió davant el desastre de les retallades, ocupant centres de salut, resistint-hi i proposant models autogestionats. Hem revolucionat la nostra manera d’informar i coordinar-nos, desenvolupant una xarxa autònoma de comunicació que ens permet avançar contra la confusió produïda pels grans mitjans. Hem passat a l’acció prenent edificis a Barcelona, Madrid, Sevilla, s’ha ocupat la Facultat, s’estan ocupant instituts i CAPs. Portem cinc mesos sense deixar d’aprendre i crear, i això no ha fet més que començar.

Ells, els capitalistes, han seguit endavant amb els seus plans d’austeritat i els seus cops d’estat financers. Volen fer de les nostres vides un pla d’austeritat. Mentrestant ens fan promeses d’una vida bona a canvi de sacrificis extraordinaris. Però sembla evident que si seguim així és impossible una vida bona. Al costat de les promeses, la por: l’euro s’enfonsa, Grècia s’enfonsa, Europa s’enfonsa, tot s’enfonsa. No han après res. Pensaven que ens manifestaríem eternament, manifestar-nos per acabar tornant a casa i esperar. No podien estar més equivocats.

Nosaltres, és a dir qualsevol, no només hem après que ningú ens representa i que totes les seves promeses són falses, també hem perdut la por. Hem passat de la indignació a l’acció. Hem decidit actuar.

La Nostra elecció: l’Acció.

15-M / Edifici 15-O

Convoquem una concentra-acció el divendres 18 de novembre a la plaça de Catalunya a les 19h.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s